Entrada destacada

dilluns, 18 de març del 2024

Nova via. Revolta Pagesa a (una paret sense nom).

Fet. Ja he obert la trilogia de vies que volia obrir en aquesta paret sense nom on, ara sí, n'hi haurem de buscar un. Després de la A Contracorrent i de l'Esperó de St. Jaume, la Revolta Pagesa suma tres llargs més de fisures i diedres (amb el permís d'una placa inicial ben compacta).


Tot i que té característiques similars a les altres dues, en aquesta hi he deixat tres claus (casolans) per fer-la una miqueta menys exposada. La resta amb ponts de roca i alguna sabina llaçada. També cal dur el mateix: friends fins C3, Aliens i alguna baga o cordino. Roca molt bona amb algun bloc a vigilar i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i quan pugui fer-li una repetició us les presentaré com deu mana... que encara hi he de fer un retoc a l'R1.


divendres, 15 de març del 2024

Fent companyia als mestres.

Avui, l'escalada ha quedat en segon terme. Poder fer companyia als mestres i veure com ells ho fan, és un autèntic privilegi. Qui diu que mirant no se n'apren?


Així que mentre jo feia un projecte inacabat, ell estava ben enfeinat en el seu. Déu ni do del bullici que hi ha per la contrada i semblava que la paret havia de ser inescalable.

Apa! Fins aviat i amb ganes de veuren els resultats... per babajar una estona, jeje!


dimarts, 12 de març del 2024

Nova via. Diedre Central al Sòcol del Montroig.

Després de la bonica pluja d'aquest cap de setmana i que ho ha deixat tot nevat per sobre de 1200m. calia buscar una paret a cotes més baixes i llavors s'ha m'ha encès la llum que tenia aquest projecte a mig acabar. Un diedre espatarrant al Sòcol del Montroig que encara no entenc com no estava obert (tot i que una fletxa gravada a la roca em fa venir dubtes).


El Diedre Central ha estat obert sense expansions i les úniques que aprofita són de les vies veïnes (La Matamala i la Perla Negra). Encara li cal una altra tongada de pluges per netejar la terra en algun punt (especialment al L1 i on uns blocs que hi havia ja no hi són, ups!!). Escalada no massa dífícil en general però amb un inici de l'últim llarg ben obligat.


Cal dur tascons (petits), friends fins C4 ben bé, Aliens i algunes bagues. Roca molt bona en general però amb líquens i reunions a reforçar (menys les parabolades). Bona via per ments clàssiques.

Apa! Fins aviat i resta fer la ressenya i una repetició per veure com a quedat de net (o brut) el L1... que avui he pujat per la vora, jeje!!
 


divendres, 8 de març del 2024

15 anys de... la Niltina al Cap del Ras.

Crec recordar que feia relativament poc que havien obert la Niltina a Àger quan vam veure la ressenya, tot i així encara vam tardar un any en anar-la a repetir. Així que, avui farà 15 anys, va ser el dia indicat.


De la via recordo poques coses: recordo que ens va sortir tota en lliure (en algun lloc marcava algun pas d'Ae) i recordo les fantàstiques plaques ratllades de la part superior. De la resta, res de res, però guapa via.


Apa! Fins aviat i ...tranquils, trobareu informació amplia per la xarxa. 


dimarts, 5 de març del 2024

Laia a la Paret del Tamok o la Rentisclera de la Maçana.

Feia una eternitat que no anava en aquesta paret que ja no sé com anomenar (tot i que per mi sempre serà la paret del Tamok). Em escollit la Laia ja que teniem ganes de no complicar-nos i disfrutar de l'escalada. Lo primer ho hem aconseguit, lo segon a mitges.


I dic a mitges perque, excepte el L1 que és molt xulo i algun que altre curt tram, la resta (que és molt) deixa bastant que desitjar: massa terra, massa replà, massa herba... especialment el L2. Amb una mica de neteja i una mica d'esporgada la cosa milloraria una mica.


Tot i que diuen via equipada, per mi és més que recomanable dur friends fins C2. La part de dalt està menys equipada. Roca bona quan n'hi ha però el comentat (massa terra i massa herba). Diversos replans i feixes trenquen la continuitat i l'ambient (res a veure amb la part dreta de la paret).

Apa! Fins aviat i segur que no tardaré tres decàdes en tornar-hi, jejeje!!


dimecres, 28 de febrer del 2024

L'Esperó Nord al Gep dels Torms.

Escalar una mica, ha estat l'excusa per sortir de casa i, el fort vent (i les obligacions familiars) el motiu per tornar-hi. Així que he anat a la Mòra Comdal després de força temps de no fer-ho.

L'Esperó Nord al Gep dels Torms és una vieta curta i assequible amb l'únic interés d'assolir el cim de l'agulla. Roca dolenta però ben assegurada. Descens en rapel (preveure un tros de corda per abandonar).

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats, com aquesta i aquesta altra.



dilluns, 26 de febrer del 2024

Nova via. L'Esperó de Sant Jaume a (una paret sense nom).

Després d'obrir la primera via en aquesta paret que encara no té nom, n'obro la segona amb unes característiques molt similars: ponts de roca i flotants a dojo, i les reunions equipades per rapelar. L'Esperó de Sant Jaume, una ben bonica i curteta via amb la idea que sigui combinable amb l'altra.


L1 per una columna amb aparença difícil que resulta ben dòcil. I un L2 ben llarg i variat. Cal dur friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Roca molt bona amb una mica de terra que (espero i desitjo) la pluja vagi netejant.

Apa! Fins aviat i em reservo el secret de la seva localització que encara en tinc una altra de pendent.