15 anys de... trio de vies a la Torre de Marfil.

Les guies d'escalada sempre et permeten coneixer llocs nous i això és el que vam fer nosaltres, avui fa 15 anys, amb la Torre de Marfil d'Ampriu. Amb la ressaca del dia abans a la Yaks, aquesta petita paret d'accés molt còmode ens anava com anell al dit.

Vam fer-hi tres vietes: primer la No te tires que hay cristales, després la Alan Parsons Project i acabant amb la Jonny Player Project. Totes tres ben boniques, estètiques i elegants amb una roca molt bona i gairebé equipades amb parabolts. Informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i certament, no presenten cap problema més enllà de la seva freqüentació... recomanable dur pla B.

15 anys de... la Yaks a les Fites de Pintrat.

 A l'estiu sempre hi ha ganes de Pirineu amb, de vegades, llargues caminades per fer l'activitat desitjada. El company tenia unes limitacions bastant estrictes i per això, fa 15 anys, vam anar a les assoleiades Fites de Pintrat a l'entrada de la Vall de Remuñe per repetir la Yaks.

Recordo que vam passar calor fins que no vam començar agafar alçada però per ser estiu i al sol encara ho vam salvar. Recordo que la via era bastant fàcil i amb el semiequipament s'anava trobant bastant bé. Però sobretot recordo la baixada per les campes herboses del costat de la via: pendents, directes i que et deixaven els genolls ben arregladets.

Apa! Fins aviat i compte amb les entrabancades... l'aterrissada pot ser per enmarcar.

Heisemberg al Sòcol de la Roca delCorb.

Si en algun moment a marxat, torna l'estiu i la calor amb totes les lletres. Així que aquest matí em anat a buscar una escaladeta a l'ombra al que seria el Sòcol de la Roca del Corb a Sant Honorat.

La Heisemberg és una vieta equipada de tres llargs prou xula i en un raconet ben exòtic. Destacar el L2 com el més exigent i difícil. Dur un grapadet de cintes i algun Alien per reforçar l'R1. Roca bona però amb líquens i no recomanable en èpoques d'humitat. Ombra al matí.

Apa! Fins aviat i avui no hi ha fotos escalant que m'he oblidat la càmara.

La Charlie 10 a Narieda Oest.

Primera visita de l'estiu a Narieda Oest per poder fer una ràpida matinal a l'ombra. Avui la Charlie 10, que al haver passat el tsunami de l'obertura segur que no la trobem ocupada.

Vieta 'plaisir' molt ben assegurada per apretar al gust: jo he trobat més difícil el 6binf del L4 que no pas el 6b del L3. Part inferior lletgeta i part superior més bonica. Roca bona i sanejada. Descens rapelant o caminant.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

15 anys de... l'Esperó Nord al Pic de Ríbuls.

Mai he tingut massa informació de les escalades a Andorra, però el poc que tinc es ben interessant. Així, fa 15 anys, vam provar sort amb l'Esperó Nord al Pic de Ríbuls en el bonic, caòtic i poc humanitzat Circ de Pessons i, certament, guardo molt bons records de l'activitat.

Nosaltres vam començar per l'entrada directa, fent que la via guanyes amb metres, dificultat, elegància i estètica. Tot i així, es fa curta i prou voldries que la part superior fos més erecta. Recordo la desgrimpada en el L6 que li dóna un tot d'exotisme a l'ascensió i, la resta és una línia de tall clàssic amb ambient d'alta muntanya.

Apa! Fins aviat i afineu l'instint en l'aproximació si no voleu naufragar en un oceà de blocs ben difícil de navegar.

L'Esperó Jussà a la Paret del Triangle.

Tanquem el Juliol més fresquet de l'última dècada amb una romàntica escalada a la Paret del Triangle de Comiols (últimament va de triangles la cosa). L'Esperó Jussà ressegueix el marcat esperó occidental de la paret a menys de 10min del poble de Benavent.

La vieta va serpentejant ençà i enllà buscant el pas més franc entre fisures, plaques, esperonets i algun que altre tram herbós. En general, està bastant bé i és força fàcil de seguir. Menció especial a la placa del L2 que prou us farà eriçar la crinera (el clau de la ressenya original no l'he sabut veure).

Les reunions estan totes amb expansions però pels llargs cal dur alguns tasconets o similars, els friends fins C3, els Aliens i algunes bagues per sabines (els claus no fan falta). Roca variable, bona en els trams difícils.

Apa! Fins aviat i us he penjat la ressenya de la via veïna, la Filiberto, que en el seu dia vaig descuidar-me'n.

Gran Xaman a la Paret del Triangle.

 Amb aquestes temperatures tant agradables, perquè anar al Pirineu a passar fred? A St Honorat si estava de luxe ja sigui a l'ombra com al sol. Així que he fet una matinal a l'anomenada Paret del Triangle que seria el vessant oest del Cim Cònic.

Gran Xaman és una escalada 'plaisir' molt ben assegurada on el rastre de la roca sanejada encara és ben visible. Poca cosa a destacar de la via: xapa i segueix ja sigui en terreny balmat o menys balmat. Podreu apurar els sisens marcats a la ressenya en funció de la confiança que us transmetri la roca (prou bona) o de les forces que vulgueu emprar-hi.

Apa! Fins aviat i descens en rapel per la via o caminant cap a l'est amb alguna desgrimpada... precaució.